Aquests darrers anys el ‘Calentament global del planeta’ s’ha consolidat com un tema de conversa freqüent. Darrerament, fins i tot els més agosarats en fan referència amb desconeguts dins un ascensor qualsevol.
La catàstrofe i la desgracia són temes recorrents per la premsa sensacionalista i per això els rumors es van estendre com la pólvora. En pocs mesos, Hollywood ja havia representat el cataclisme a la pel·lícula “El dia de mañana”. De mica en mica, la societat occidental prenia consciència de que era responsable de la transformació que patia el món. Per aquells qui sabem ben poc de ciència, el documental “Una verdad incómoda” va ser la prova irrefutable de que alguna cosa estranya passava amb el temps i de que, certament, l’home n’era l’origen.
No fa pas gaire vaig descobrir el documental del prestigiós canal britànic Channel 4: “The great global warming swindle”, (El gran timo del calentamiento global). En aquest document, científics de renom qüestionen l’origen del calentament global. En cap moment neguen que el clima de la Terra estigui canviant, però determinen que el CO2 no és el causant de l’increment de temperatura del planeta, contràriament al que Al Gore predicava a “Una verdad incómoda”. El documental va més enllà i defineix la situació actual com una mena de conspiració vers l’evidència i la justifica principalment a partir de dos fets:
1. El moviment ecologista s’ha radicalitzat convertint ‘El calentament global’ en una mena de religió fonamentalista.
2. S’han invertit tants milions d’euros en la recerca i desenvolupament en aquest àmbit, que qualsevol veu discordant és automàticament silenciada.
Davant situacions com aquesta, aquells qui sabem ben poc de ciència, ens posem les mans al cap i ens preguntem: Qui te raó? Què cal fer?
Malgrat aquests grans enigmes, a l’escola molts mestres segueixen insistint en la necessitat de respectar el nostre entorn, d’actuar amb responsabilitat i d’evitar actituds incivilitzades. Tot i que els contenidors de sota casa meva segueixen sent un caos, els alumnes aprenen a quin contenidor dipositar les deixalles: blau-paper, verd-vidre, groc-envasos… Però tinc la sensació que amb això no n’hi ha prou. Hi ha massa decisions que no depenen d’ells, sinó dels adults. No és qüestió de prendre postures extremes, però si d’utilitzar el sentit comú. Evidentment, tothom procura per la seva comoditat, però no cal ser cap gran matemàtic per descobrir que el ritme de vida que portem molts és desmesurat, sobretot a escala global. Consumim en excés. La població es multiplica exponencialment mentre els recursos disponibles per satisfer les seves necessitats són finits. Cal aturar-nos i reflexionar sobre els nostres hàbits de consum, sobre la necessitat real dels nostres actes. Cal reduir i reutilitzar abans que reciclar, tal com feien els nostres avis. Perquè oblidem tan ràpidament els bons hàbits dels nostres predecessors?
Si no us sentiu còmodes amb tota aquesta parafernalia ecologista i condescendent, preneu-vos-ho des d’una perspectiva econòmica. Reduint i reutilitzant no només estalviareu euros, sinó que us convertireu en ciutadans responsables. Segur que aviat predicareu des de l’exemple.
Si ets una mica observador, al pati de l’escola descobreixes els hàbits de consum de les famílies. La gran majoria dels nens porten els seus entrepans embolicats amb paper d’alumini, un material molt difícil de reciclar i que només s’utilitza una vegada. Altres ni tan sols porten entrepà, sinó algun producte industrial empaquetat de dubtós valor nutricional. Una minoria porta envasos hermètics reutilitzables (els famosos tuppers), fins i tot pels sucs. Potser consideres aquesta última opció incòmoda i exagerada, però poder trobes una combinació més sostenible, econòmica i millor que la que utilitzaves. Tal com deia el Capità Enciam: “Els petits canvis són poderosos”. Poderosos no només per estalviar-nos un parell d’euros al mes, sinó sobretot, perquè haurem implicat als nostres fills en un procés de responsabilitat del que segur estareu molt satisfets.
Ja sabem que mantenir na postura compromesa és difícil, sobretot quan veus que aquells qui haurien de prendre les decisions realments importants senzillament mareixen la perdiu, però malgrat aquesta vergonya, res ens eximeix de la nostra responsabilitat.
Sobretot, salut.
2 respostes a “ESCOLA i CONSUM RESPONSABLE”
Com sempre per portar la contraria, mira’t aquest article:
http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2008/Separacion%20de%20Basuras/Separacion_Basuras_2.htm
Tot i que amb aquest no hi estic massa d’acord.
si, jo també dubto seriosament de l’eficàcia del reciclatge tal com es fa generlament, per això, per prudència, considero que no malgastar i reutilitzar són conceptes molt més coherents, sin més no, a nivell materialista. em sembla que els meus 6 euros mensuals per greenpeace haurien d’anar al teu compte corrent marc. 😉