Per si algú no ho sabia, em guanyo la vida fent de professor. Aquests dos darrers anys he estat donant classe d’Educació Visual i Plàstica en anglès a alumnes de Primària. També col·laboro a la revista “l’Espia” de l’Escola Pia de Calella i aquest és el text pel següent número:
“A finals del curs passat, van apareixer a l’escola tres grans quadres en molt males condicions…
– Podem reciclar-los, Christian? Ens agradaria posar-los a l’entrada de l’escola!
Impossible negar-se a un repte com aquell. Vaig netejar, pulir i preparar les fustes per poder-les pintar. Aquesta va ser l’única feina que vaig fer jo, ja que calia utilitzar productes tòxics; tota la resta, per suposat, va ser feta integrament pels alumnes. M’agrada que tot el que faig tingui un cert significat i aquest cas no seria una excepció: tres quadres, educació primària, escola, alumnes… com podia relacionar aquests elements i donar-li a tot un sentit de conjunt?
Ja que es tractava d’uns quadres per l’entrada d’una Escola de Primària vam utilitzar com a base els tres colors primaris: magenta (un vermellós), cian (blau) i groc. A l’Escola els alumnes conviuen o dit d’altra manera, es complementen en el seu desenvolupament. Per aquesta raó, cada un dels alumnes va pintar la seva cara amb un color complementari a la base. Dos colors complementaris (o dos alumnes), són aquells que es reforcen mútuament i prenen més energia. En canvi, els colors que no es complementen es veuen pàlids i apagats. Aquesta senzilla i innocent metàfora podria explicar el dia a dia de l’alumne a l’escola primària, representada en aquest cas pels tres colors primaris i que procura complementar l’educació dels alumnes fins al següent pas de la seva vida acadèmica: l’educació secundària.”