L’escola mata la creativitat dels alumnes

Fa uns mesos vaig anar a una reunió per parlar de mediateques i TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) a les escoles. A la taula hi havia unes 20 persones: coordinadors TIC, professors amb vocació biblio-documentalista, directores (més dones que homes) i personatges híbrids com ara jo. En un moment del debat, vaig dir alguna cosa com “El currículum oficial educatiu és molt avorrit“. La resposta dels assitents, després d’uns segons de silenci, va ser força ambigua, pel que encara no se si vaig dir una gran tonteria o és que era un tema sobre el que ningú havia pensat abans.

Ara fa uns dies en David Domingo em va fer descobrir una xerrada del TED (Technology, Entertainment, Design) en el que Sir Ken Robinson al 2006 (!), parla sobre la caducitat de la majoria dels sistemes educatius titulat: ‘Do schools kill creativity?’. El video és en anglès subtítulat en espanyol (i molt ben traduït, per cert). M’ha fascinat i m’he entretingut a extreure’n alguns apunts que espero poder relacionar amb la meva tesi ambigua en relació als continguts que cursen els nostres fills.

• El món canvia ràpidament, sobretot aquest darrers anys. No tenim cap idea de com serà d’aquí a10 anys i tot i això, es suposa que els estem educant per aquest futur. El senyor Robinson parla d’una grau d’imprevisibilitat molt alt.
• Els nens tenen una gran capacitat per innovar i improvitzar, no tenen por a equivocar-se.
• A l’educació, la creativitat és tan important com l’alfabetització.
• Evidentment, equivocar-se no és el mateix que ser creatiu, però si no estàs preparat per equivocar-te mai generaràs una solució original.
• En els sistemes d’educació actuals, pràcticament idèntics als instaurats després de la industrialització, el pitjor que pot pasar a un alumne és que s’equivoqui. Per tant, allunyem als alumnes de la seva capacitat creativa.
• Picasso va dir: ‘Tots neixem sent artistes, el problema es créixer mantenint-nos com a tals’
• A tot el món es segueix una estructura jeràrquica a on les mates estan al punt més alt, seguides de les llengües, les humanitats i per últim, les arts. Dins aquest darrer bloc, situariem per ordre decreixent, la plàstica i la música i al final, el teatre i la dansa.
• Per què no s’ensenya la dansa de la mateixa manera que les mates? Els nens poden ballar tot el dia, o és que no tenen cossos?
• Eduquem els infants de mig cos cap amunt i de mica mica anem pujant fins a centrar-nos en mitja part del cerbell.
• Vivim en un periode d’inflació acadèmica. L’increment demogràfic fa que cada vegada ens calguin més titulacions per entrar al món laboral.
• La intel·ligència és diversa, dinàmica i distintiva. El sistema educatiu que usem està dissenyat per portar-nos cap a l’universitat, devaluant altres disciplines. Cal doncs reajustar l’equilibri per diversificar les sortides professionals de la població actual. El futur és imprecís i demanda actitudsi habilitats  plurals.
• La creativitat és el procés amb el que es tenen idees originals amb valor.

Articles Relacionats:

• ‘BreakoutEdu’, microgamificación y aprendizaje significativo
• El mestre dj: confluències entre la docència i el remix
• Crónica de #jespidim – jornadas de educación y tecnología (barcelona 22 y 23 de marzo 2012)
• Convivència de models en el sistema educatiu? Ens en queda altra?