En aquests moments hi ha moltes escoles catalanes que s’estant plantejant la transició cap a la digitalització de les aules. Algunes  ja fa un parell d’anys que hi són. El Departament d’Educació amb l’ajuda de 8 directors va publicar un informe d’avaluació del que havia estat la seva experiència durant el primer any d’adaptació al projecte eduCAT1x1 que pretén proporcionar a l’alumnat ordinadors i una infrastructura adequada per utilitzar-los a l’aula. Tot i que penso que aquesta transició hauria d’anar molt més enllà de qüestions tècniques i més propera a la metodologia que s’usa a les aules, la major part del debat públic gira al voltant del maquinari i altres aspectes estrictament tecnològics. Tot i que periòdicament apareixen articles i referències a la premsa generalista, no tinc constància que s’hagin publicat gaires informes oficials d’avaluació. A moltes escoles s’han creat petits equips o comissions que dissenyen/avaluen/investiguen aquesta transició. A continuació podeu llegir un breu resum en 4 pàgines dels punts més importants de les 40 pàgines del document original que podeu descarregar íntegrament des d’aquí.

Aquest és un resum operatiu d’algunes de les conclusions, idees i evidències que he trobat més significatives de l’informe d’avaluació del projecte eduCAT1x1. Jo el faré servir per exposar-ne els resultats als meus companys i transofrmar l’experiència prèvia en eficiència. Espero que li sigui útil a algú més.

També n’hi ha una versió disponible en format pdf per descarregar.

Informe d’avaluació: Projecte eduCAT1x1 (resum operatiu)

Aquest és un resum operatiu d’algunes de les conclusions, idees i evidències que he trobat més significatives de l’informe d’avaluació del projecte eduCAT1x1 que podeu descarregar íntegrament des d’aquí.

Principals conclusions

• S’hauran de repensar les pautes d’avaluació perquè els aprenentatges i les activitats de l’alumnat amb i sense ordinador no són equivalents
• L’alumnat és responsable del seu equip i en té cura
• Les infraestructures de xarxa i el funcionament dels serveis de telecomunicació concentren el gruix de les crítiques dels directors dels centres públics
• Immaduresa dels productes tipus “llibre de text digital” disponibles durant el curs 2009-10
• Desconcert dels pares i mares pel seguiment del treball quotidià de la feina dels seus fills
• Preocupació davant les limitacions de finançament

Visió i actitud davant del projecte

• Beneficis de la incorporació dels immigrants a les xarxes socials ja que l’ordinador del nen és el de la família
• Millora la opinió dels alumnes en relació al seu centre
• Els canvis laborals que afecten l’alumnat requereixen una flexibilització de la comunicació
• L’ordinador és una eina que ha canviat el món i canviarà l’educació. Fins i tot les persones que hi som contràries entenem que és inevitable

Actuacions en infraestructures

• Els ordinadors proporcionats pel Departament d’Educació són molt dignes
• Que els ordinadors siguin dels nens és una bona cosa, perquè enllaça el centre i la llar i fa que la informàtica s’introdueixi en llocs on no s’introduiria i ajudant a fer que la gent entri en la societat digital
• El servei de reparació triga un mes o mes i mig en resoldre un problema
• La restauració del sistema és clau; s’ha ensenyat als alumnes a reinicialitzar, cosa que ha disminuït les incidències
• La preinstal·lació hauria d’evitar que es pugui instal·lar qualsevol programa extern perquè si no, formatar i reconfigurar és habitual
• Hi ha greus problemes amb la configuració de la xarxa, pel que els ordinadors haurien de venir complements configurats, incloent-hi la part d’accés a la xarxa. Cada ordinador hauria de portar un pendrive per rebotar, amb una imatge de disc i la configuració pròpia de la xarxa per a l’alumne i el centre
• Els nens no poden imprimir al centre

• El professorat ha trobat en poc temps la manera de combinar els diferents recursos (laptops i PDIs)
• Cal disposar de PDIs a totes les aules per evitar divisions entre el professorat
• Els alumnes es queixen dels professors que no fan servir la PDI

• És una exageració instal·lar 30 punts a les aules. Tants cables a l’aula són un caos. Amb 4 endolls n’hi ha ben bé prou

• Telefónica porta les línies, T-Systems l’1×1 i Elecnor la xarxa Heura. Es passen les culpes dels uns als altres.
• Si els centres controlessin les infraestructures i les comunicacions les coses anirien millor i l’experiència dels centres privats sembla donar-li la raó
• Les empreses no estan preparades i als centre implantes sistemes que no estan depurats, ni tan sols provats

Els continguts digitals i la seva gestió

• El professorat estava acostumat a escollir sense restriccions externes els llibres i materials que considerava més convenients per als diversos cursos que impartia. Ara perd poder de decisió en un àmbit on fins ara l’autonomia professional es donava per garantida
• L’objectiu del centre és no estar sotmesos a l’exterior de manera que tendim a prescindir de les editorials. Des de fa tres anys anem eliminant els llibres de text. Tampoc estem d’acord amb l’obligatorietat de comprar continguts digitals a unes determinades editorials. Si hi ha diners per finançar continguts, aquests s’han de poder emprar de la manera que el centre decideixi i si no es pot fer fer és que no hi ha autonomia de centre
• L’ideal seria que les editorials fessin unitats soltes i pagar-ne el consum de manera semblant a bancs de recursos com iTunes
• El material de ciències i de socials de Digital Text és bo, el d’anglès dolent. Tot i això el material està mal estructurat i repeteix continguts
• El professorat és pragmàtic. Vol un llibre fet en forma d’unitats didàctiques que en darrer terme es pugui imprimir
• L’us senzill de Quaderns Virtuals és una de les maneres de guanyar-se el professorat que treu molt de profit de la funció de correcció automàtica dels treballs de l’alumnat
• L’accés de l’alumnat a continguts inapropiats i a llocs web que són considerats elements de distraccció, incloent-hi Facebook i Twitter.
• No te sentit que el professorat hagi de revisar l’historial de navegació dels alumnes per saber que han estat fent
• La batalla del control pel control sempre la perdrem. Hem de guanyar els alumnes fent una classe molt activa, de manera que no tinguin temps per perdre i no oblidar que els nanos s’han distret a classe tota la vida

Posicionament davant del projecte

• L’alumnat creu que el projecte apropa l’escola al llenguatge dels alumnes
• Cal fer molta feina per convèncer-los que és una eina de treball
• L’abundància de problemes de connectivitat incideix severament en les activitats, limitant-ne la continuïtat. Aquest és un gran problema que influeix en la visió dels alumnes que no ho troben seriós
• La promesa d’estalvi econòmic en l’àmbit dels continguts és benvinguda pels pares, però va acompanyada d’incerteses en temes com el seguiment del treball dels fills i les distraccions i fins i tot els perills que s’associen a l’ús de l’ordinador i d’Internet
• Molts pares ho veuen com un mal necessari. Són escèptics perquè no saben què fan els nens; veuen que fans servir molt Facebook i tenen la imatge que juguen a classe. Amb el llibre de text el tenia controlat, amb l’ordinador no
• Amb l’eduCAT1x1 s’ha posat de manifest un problema de formació dels pares
• Els pares saben que el problema no està amb els ordinadors, sinó en l’organització
• El 80% dels professors inicialment compromesos fan servir activitats digitals. Aquells més contraris demanen temps, però expressen la voluntat de col·laborar i participar
• El professorat presenta nivells molt diferents d’implicació, però això no te cap relació amb l’edat
• El claustre del centre és de mitjana edat, però això no és cap problema ja que fem un gran esforç de formació
• El posicionament del professorat està condicionat pel fet que se sent poc recolzat
• La formació que dóna el Departament d’Educació és molt limitada amb una clara inadequació dels cursos a la realitat
• Molts professors fan el curs telemàtic 1×1 que troben correcte

Activitat acadèmica i coordinació interna

• Amb l’1×1 la programació s’ha de fer de nou
• Els ordinadors són útils en els treballs per àmbit
• Encara falta perspectiva per valorar l’aprenentatge dels nens
• S’observa més agilitat en l’aprenentatge dels nens en temes com l’elaboració de resums i la recerca d’informació i que les TIC permeten una transferència més àgil dels coneixements a coses reals de la vida
• Es manifesta un avenç important cap a la interdisciplinarietat
• Tot funciona més ràpid, el professor supervisa l’ús dels llibres digitals i controla si l’alumnat fa els exercicis previstos fent servir les eines de seguiment que proporcionen els materials digitals
• L’ordinador ha democratitzat la part baixa, ha millorat l’atenció a l’alumnat menys preparat i més propens a fracassar
• S’ha ralentitzat la realització dels continguts del currículum però s’està fent un major treball per competències
• Una part del professorat pensa qe el projecte genera molta dispersió en l’alumnat
• No es veuen millores en els resultats dels alumnes. Potser perquè l’avaluació no ha canviat
• L’eina té un aprofitament exponencial per als alumnes bons que es veu en la manera que prenen apunts i fan treballs
• També hi ha nens contraris a l’ordinador que són aquells a qui aprendre qualsevol cosa se’ls fa una muntanya
• L’ordinador atrau a la tipologia d’alumnes que no obren un llibre. El repte és que deixin de veure’l d’una manera superficial
• Només en un any, l’alumnat a augmentat la seva competència digital
• La destresa digital és molt important per a la continuació en estudis de tipus obert i a distància
• Cal desenvolupar una eina d’avaluació de la competència digital. Cal determinar que hauran d’exigir als alumnes i a cada departament ha de decidir com la seva matèria contribueix a la competència digital
• Els alumnes es queixen per haver de fer exàmens tradicionals en les matèries on empren els ordinadors
• Els treballs resultants dels projectes són presentats oralment pels alumnes i es valora l’ús de les TIC amb un 30% de la qualificació
• Per dur endavant el projecte es requereixen moltes hores de coordinació de tot tipus
• Alguns centres tenen una figura més o menys definida de coordinador 1×1 que es dedica a atendre problemes que sorgeixen sobre la marxa, siguin organitzatius com tècnics

Expectatives i preocupacions pel futur

• El problema del futur és que no sabem que passarà l’any vinent
• No es percep que quan els centres estiguin ficats de ple en el projecte les coses hagin de millorar
• Encara que a mig termini tot el professorat tindrà el seus material a la xarxa, el llibre és necessari
• La generalització del projecte sembla precipitada i s’hauria d’avançar d’una manera més controlada
• El projecte ha de continuar, no es pot deixar, entre d’altres motius, per la implicació que hi està demostrant el professorat
• La manca de funcionament de les connexions comporta una despesa molt superior en fotocòpies

Acotacions finals

• Haver disposat de les avaluacions mensuals que el Departament havia parlat hauria anat bé per tenir una visió de conjunt de com estaven anant les coses

Versió del text en PDF per descarregar

Articles Relacionats:

• Crónica de #jespidim – jornadas de educación y tecnología (barcelona 22 y 23 de marzo 2012)
• El mestre dj: confluències entre la docència i el remix
• Realment cal recordar tanta informació? Les dades ja no interessen…