La STIC (la Societat de Tecnologia i Coneixment Catalana) ens va concedir un premi al millor Bloc de Professor dels Blocs Escolars del Maresme, dins els Premis Blocs de Catalunya que es van celebrar el dia 1 d’Octubre del 2010 al TecnoCampus de Mataró, un nou espai que vam estrenar aquell mateix dia. Tot i que sóc jo qui dissenyo i administro el bloc parlo en plural ja que els veritables protagonistes del bloc són els alumnes, (típic tòpic, però realitat)…
Vaig començar a recollir i documentar les activitats que fem a l’assignatura d’Arts (Educació Visual i Plàstica en anglès) a l’inici del curs 2007-08 i moltes d’elles les he anat publicant al bloc http://englishplastica.blogspot.com. D’això ja fa tres anys i per això vam decidir emportar-nos al lliurement de premis els alumnes amb qui més temps havia estat. Els que ara fan cinquè.
Vam sortejar les 25 localitats que ens van oferir entre els 75 alumnes i vam enfilar-nos a un autocar amb l’esmorzar a la bossa i algunes males cares entre els que s’havien de quedar a l’escola. El TecnoCampus és un espai espectacular situat a la nova zona Universitària de Mataró, amb una sala de conferències que va fer que quedessim bocabadats només d’entrar-hi. Després de seure ens unes impecables butaqes vermelles va començar la cerimònia amb força retard. Vam anar escoltant, nerviosos els premis de les altres categories fins al darrer, que va ser el nostre! Quan vaig sortir a recollir el títol tots els nens i nenes van cridar i aplaudir mentre els saludava des de l’escenari. Al cap de pocs minuts ja s’havien enfilat i ens estavem fent unes fotos tots plegats. Va ser un moment emocionant.
Per acabar, una anècdota. Suposo que la crisi arriba a tot arreu. Fins i tot a la STIC i Toshiba, patrocinador de l’esdeveniment i soci del Departament d’Educació. A tota la informació dels premis es parlava d’uns ordinadors portàtils pels guanyadors. La sorpresa fou quan vaig descobrir, a l’escenari mateix, que era una càmera amb (molt) poquetes prestacions. De totes maneres, ja l’estem exprimint al màxim; seguim treballant amb molta il·lusió i amb l’esperança de que algun dia ens toqui de veritat. Fins llavors, bona feina!
Aquestes són algunes de les imatges que molt cordialment ens va fer en José Martín.