Després de llegir un text del bloc de classe d’en Gregoribio Toribio en que parla de la diferència i la necessitat de fomentar l’escola que fa pensar en detriment de la que fa memoritzar, em va sorgir la necessitat de reproduir l’exercici que s’hi proposa. Cal seguir fent les coses com les hem fet sempre? La memòria és fonamental, evidentment; però és la clau del coneixement pel segle XXI? És imprescindible memoritzar tots els rius d’Europa? I els d’Espanya? I els de Catalunya?
Les darreres preguntes, en clau sensacionalista, segueixen sent de la tipologia que per GRAN DESGRÀCIA, fonamenten l’avaluació, de la nota, del resultat que els nostre fills porten a casa; fills que ens estimem i que, conseqüentment, es preocupen per aconseguir una bona nota. (El professor andalús Jose Luís Castillo ho comenta en podcast resumit en aquest article). En masses casos, (no tots!), l’avaluació dels alumnes depen quasi exclussivament d’una prova memorísitca, d’un examen en el que hauran de vomitar el que prèviament haurien d’haver memoritzat per superar-lo amb èxit. En el millor dels casos aquestes proves s’amplien gràcies als parcials, (una prova addicional a mig curs), però segueix representant un percentatge molt alt de la nota. Segueix tenint sentit focalitzar l’avaluació de les noves generacions en petites proves puntuals on s’intenta sintetizar la feina de dies i dies?
La resposta, la meva resposta, ja la vaig exposar en una videoreflexió fa uns quants mesos, però ara intentaré ampliar i sintetitzar-la en text… La incorporació dels ordinadors a les aules sembla que, malgrat els inevitables maldecaps del professorat relatius a la tecnologia, millora les competències bàsiques dels alumnes. No només les digitals (i probablement menys necessàries), sinó les relacionades amb les personals, comunicatives i crítiques. Amb les noves tecnologies, els nens a les aules aprenen a prendre decisions, a treballar en equip, a respectar els companys i a exposar en públic els seus resultats. En Pere Marqués ho exposa clarament en un podcast de les jornades DIM de l’associació Ciberespiral (min. 5 aprox): “Els alumnes memoritzen processos, no dades. Aquestes no els interessen.” De fet, si les tenen a tants pocs clics de distància, per què malgastar temps?
De totes maneres seria totalment il·lús aspirar a reduir el 31,9% del fracàs escolar només posant ordinadors a les aules. Ens cal diversificar els mètodes d’avaluació, replantejar el continguts que estudien els nostres fills, la metodologia que usem a l’Escola i posar-nos les piles. Sobretot, posar-nos las piles. Posar-nos las piles com a pares i com a mestres.
Una resposta a “Realment cal recordar tanta informació? Les dades ja no interessen…”
Què volem realment amb l’avaluació? saber el que els hi ha quedat per adaptar els nous app o contentar les famílies i les administracions amb una nota tipificada? Encara queda un llarg camí perquè canvii l’avaluació. De moment , ahn canviat el gestib : tots els alumnes són mesurats segons els mateixos ítems però et demanen que personalitzis els app segons el seu entorn…de vegades sembla una contrdicció