He estat 5 setmanes submergit en un curs telemàtic ofert per la Universitat d’Edimburgh i la plataforma Coursera.org titulat “eLearning and Digital Cultures”. Feia temps que no disfrutava tant estudiant. Aquest és el meu article de comiat, una mena de síntesi entre els continguts del curs i algunes idees personals. Aquest text complementa d’alguna manera l’animació “Edupunks go Digital Vikings”, artefacte digital i projecte final del curs (only in english).
Pràcticament tots els qui participen de la Cultura Digital es senten, en menor o major grau apassionats per la tecnologia (geeks o nerds). Els més agoserats, fins i tot s’aventuren a explorar les seves entranyes (hackers). La gran majoria però, es dedica a jugar a videojocs (gamers), contribuint a fer créixer una de les indústries que més s’ha desenvolupat aquests darrers anys. Entre els ciutadans digitals (netizens) fa temps que s’està vivint una gran revifada de la filosofia “fes-ho tu mateix” (DIY). Molts dels qui passen llargades jornades laborals davant un ordinador han recuperat el plaer de crear, construir i fer créixer coses amb les seves pròpies mans. Tenim una generació d’adolescents i no tant adolescents que han posat contra les cordes les lleis de propietat intelectual i els drets d’autor. Tenim músics que modifiquen joguines per crear nous instruments (circuit bending) i altres que han aprés a autoproduir i distribuir la seva música (netlabels) en petits estudis domèstics amb una qualitat sonora sorprenent. Tenim moltíssima gent que remescla (remixers) i barreja continguts (mashups) online com a mitjà d’expressió i tenim blocaires (bloggers), que relaten catàstrofes naturals o conflictes militars des de primera línia de foc, sense cap de les pressions habituals que exerceixen els interessos econòmics. Tenim nous consumidors proactius (prosumers) que decideix què, quan i com consumir i amateurs professionals (pro-ams) que, mentre per alguns són intrussos, per altres són aires frescos de renovació.
En resum, tenim una creixent societat digital que utilitza creativament les Tecnologies de la Informació i Comunicació i que ja no només consumeix passivament continguts audiviosuals, sinó que en produeix, transforma i comparteix de nous (p2p).
L’educació no ha quedat al marge d’aquests canvis. Mentre alguns parlen de crisi del sistema, altres ja s’han constituit com a protagonsites de la integració d’aquestes tecnologies en l’àmbit de l’educació. Sembla que el nombre de nens i nenes educats a casa creix dia a dia gràcies a les TIC i/o la possible animadversió pel sistema educatiu. A l’educació primària i secundària s’estan popularitzant eines i metodologies que implementen la tecnologia educativa (edtech). Però els canvis més sorprenents estan succeint a l’educació postobligatòria. Els edupunks van ser els primers en destacar la possibilitat de formar-se mes enllà de qualsevol institució acadèmica o currículum oficial, cercant un procés d’ensenyament-aprenentatge inventiu i experimental. Ja existeixen institucions que permeten organitzar, gestionar i promocionar un curs a qualsevol amb voluntat de fer-ho, sense cap requeriment burocràtic que justifiqui una formació reglada. Els Cursos Massius Oberts Online (MOOCs) són una de les darreres tendències que relacionen educació i TICs. Un nombre creixent d’universitats d’arreu, algunes de prestigi contrastat, conscients d’aquesta nova realitat i temeroses de deixar perdre l’oportunitat, han decidit oferir aquests cursos, ara per ara gratuïts. Gestionar cursos amb milers d’alumnes de diferents parts del món requereix unes dinàmiques de treball específiques i ambicioses que estan en procés de desenvolupament però que tenen moltes aspiracions per onsolidar-se amb èxit. El MOOC eLearning and Digital Cultures ofert per la Universitat d’Edimburgh mitjançant Coursera.org ha estat una de les meves primeres experiències, molt enriquidora i totalment recomanable. Com no podria ser d’altre manera, en aquest MOOC ha aparegut un altre neologisme per referir-se a la tipologia d’estudiants que els cursen (digital vikings). Persones emprenedores, pioneres i curioses, famèliques de coneixement en les que s’hi poden veure moltes de les qualitats dels perfils que he anat citant al llarg d’aquest article. Mentre per alguns no són res més que una anècdota, per altres són una esperança.
2 respostes a “Hasta luego Lucas! – Farewell post #edcmooc”
Ep! Acabo de descarregar-me el certificat del curs amb una distinció!
Contentíssim 🙂
[…] MOOCs (Massive Online Open Courses), un cursos que es fan totalment en línia gràcies a les TICs. Ara fa unes setmanes en vaig acabar un dissenyat i organitzat per la Universitat d’Edimburgh a…. Totalment gratuït, ens vam matricular, segons ens van dir, uns 40.000 alumnes. Després de les 5 […]