Fa uns quants anys vaig fer una entrevista a en Pere Marqués pel podcast #entreprofes. Recordo que va acceptar la meva invitació sempre i quan l’entrevista fos presencial, ni telèfon ni videoconferència. llavors no vaig acabar d’entendre els motius. Ara ja començo a entendre’l… Darrerament m’han fet algunes entrevistes. En algunes m’han demanat enviar-me les preguntes per correu electrònic. Contestar les preguntes requereix temps i de les respostes, el o la periodista extreu allò que creu convenient i clar, hi ha coses que es perden.
En relació a la meva participació al #ITWorldEDU, la Trinitat Gilbert del Diari Ara es va posar en contacte amb mi per publicar un article sobre alguns aspectes que trobava rellevants del congrés: tot un honor! L’article es va titular: “L’era de la primavera pedagògica” i es va publicar el 28 d’abril del 2018.
A continuació, adjunto el text amb totes les preguntes i respostes a partir de les que va redactar l’article:
Per continuar, de què tractarà la teva ponència al Congrés ITWorldEDU?
No serà una ponència, més aviat un tastet. Convidaré a l’auditori a participar en un breakout, una mena d’activitat ludificada derivada dels populars escape rooms. En aquest cas però, els participants han d’acabar obrint unes caixes tancades amb cadenats en comptes de sortir d’una habitació. Per aconseguir les claus o els codis que permeten obrir les caixes, els participants, alumnes o jugadors, han de solucionar diferents enigmes competint i cooperant. Fer-ho amb 800 persones a la vegada serà un repte majúscul!
Per què costa que el món de l’educació entengui que el poder del joc pot ajudar a fer classes?
Durant unes quantes generacions s’ha cregut fermament que jugar és cosa de nens. Malgrat a les aules d’educació infantil jugar és habitual, a mesura que anem escalant etapes, el joc desapareix progressivament. La creixent popularització dels jocs de taula, però sobretot la dels vídeojocs des dels anys 80, ha creat noves generacions de persones que entenen el llenguatge del jocs i que han interioritzat, pràcticament sense adonar-se’n, els seus elements. Les darreres tendènies educatives, els currículums oficials i fins i tot, la recomanació 2006/962/EC del Parlament Europeu, ens demanen que formem als alumnes en competències. En algunes tenim molta experiència i la veritat, ho fem molt bé, però en d’altres, com la curiositat, el pensament crític, l’adaptabilitat, la iniciativa, la persistència, la creativitat i el lideratge, ens queda camí per fer. Es justament en aquestes on un entorn lúdic ofereix oportunitats pel seu desenvolupament.
Pots posar-me exemples de jocs que es puguin aplicar a diverses assignatures (ja poden ser jocs o apps d’Internet o jocs tradicionals).
Tot i viure en un món cada cop més depenent de la tecnologia i ser-ne usuari habitual, prefereixo usar experiències educatives relacionades amb el joc presencials. Crec que, com a docent, estar al costat dels alumnes és important. Un breakout és una experiència immersiva extraordinària: s’adapta a qualsevol contingut curricular, promociona la col·laboració i el treball en equip, desenvolupa el pensament crític i l’habilitat per resoldre problemes, millora la competència verbal, planteja reptes davant dels quals cal perseverar, construeix pensament deductiu, els alumnes són els protagonistes del seu aprenentatge i acostuma a ser divertida per tothom. Deu ni do, oi? A part d’aquesta, una de les meves preferides, n’hi ha a milers, digitals o analògiques, cal però, que cadascú trobi les més adients i per a fer-ho, cal fer recerca.
Com et vas formar tu en aquest aspecte?
Sóc curiós, juganer, inquiet i tasta-olletes. M’agrada provar coses noves i no em fa gaire por equivocar-me. Internet i les xarxes socials permeten insiprar i documentar-se, crear i compartir. Sent com sóc, era pràcticament inevitable no acabar coincidint amb altres amb les mateixes inquietutds. Aprendre per jugar i jugar per aprendre.