Les modes tendeixen a la simplificació i la banalització dels conceptes. Els anglicismes i tecnicismes s’usen gratuïtament, poder en excés. Els mitjans repliquen històries a mitges tintes i la mediocritat es converteix en quotidiana… Ja sabeu de què va, oi?
Portar el Monopoly a l’aula no és gamificar, tampoc ho és organitzar un campionat de “Pedra, paper i tisora”, encara que sigui amb 500 persones… Com a professionals de l’educació, seria convenient parlar amb propietat. En aquest article m’agradaria ajudar-vos a diferenciar un parell de conceptes que durant la darrera dècada s’han anat repetint als ambients educatius: l’aprenentatge basat en joc i la gamificació o ludificació (tal com ens recomanen que s’hauria de dir). Abans, però, cal tenir clares algunes definicions…
Jugar?
Els humans no som els únics que juguem. Jugar és un comportament que ha evolucionat durant milions d’anys en molts animals, incloent-hi les vespes, els pops, els cocodrils i els tigres (entre molts altres). En el nostre cas, el comportament de joc s’observa des dels primers mesos i es manté al llarg de la vida, prenent diferents formes a mesura que creixem i ens desenvolupem. Jugar és l’habilitat que ens ha atorgat la natura com a espècie per descobrir el món. Segons Jaak Panksepp i altres neurocientífics, aquesta funció està localitzada a la part més profunda del cervell, la més primitiva, compartint espai amb altres funcions fonamentals com menjar, dormir o reproduir-nos. A la nostra infància, el joc ens permet determinar límits i socialitzar-nos. Stuart Brown, psicòleg nord-americà i fundador del National Institute of Play va determinar que l’absència de joc lliure durant la nostra infància pot comportar greus problemes de conducta durant l’edat adulta. El joc té un paper crític en el desenvolupament de la primera infància, promovent el creixement cognitiu, emocional i social, així com en la vida adulta, proporcionant oportunitats per alleujar l’estrès, la creativitat i els vincles socials.
Què són els jocs?
Un joc és una construcció cultural i es pot definir a grans trets com una activitat que implica un o més jugadors que participen en un repte o una experiència estructurada. Els jocs tenen un objectiu que es comparteix des del primer moment. Els jugadors s’esforcen per aconseguir-lo seguint unes regles que ajuden a definir els seus límits i a crear les condicions equitatives per a tots els participants. Els jocs poden adoptar formes diferents: jocs motrius, de taula, digitals, de simulació, d’estratègia, esports… Es poden jugar per entreteniment, educació o socialització, i poden gaudir-ne persones de totes les edats i procedències.
Què són les metodologies actives o l’aprenentatge actiu?
L’aprenentatge actiu, més conegut aquí com a “metodologies actives”, és un enfocament de l’ensenyament i l’aprenentatge que implica els estudiants en el procés d’aprenentatge mitjançant una varietat d’activitats que requereixen que participin, col·laborin i reflexionin. En l’aprenentatge actiu, l’atenció se centra en l’aprenent, més que en el professor o el contingut que s’està ensenyant.
L’aprenentatge actiu pot prendre moltes formes diferents, des d’activitats de resolució de problemes i discussions en grup fins a simulacions i experiments. L’element comú és que els alumnes participen activament en el procés d’aprenentatge, en lloc de rebre informació passivament.
L’aprenentatge actiu anima els estudiants a pensar de manera crítica, a fer preguntes i a explorar idees en un entorn col·laboratiu i interactiu. Ajuda als estudiants a desenvolupar una comprensió més profunda de la matèria i a desenvolupar habilitats que es poden transferir a altres àrees de la vida.
Què és l’Aprenentatge Basat en Jocs?
Som conscients que l’infant juga per descobrir el món, per trobar els límits i per desenvolupar la seva competència social. Hem tingut referents catalans com Pere Vergés a principis del segle XX i posteriorment pedagogs fonamentals com Piaget, Vygotsky o fins i tot Dewey, que parlen sobre el potencial pedagògic de l’ús del joc. Abans, Plató ja planteja un rol constructiu del joc per a l’educació. De fet, el va considerar com el primer escaló cap al coneixement vertader i al segle XVII, Comenius, també va presentar una teoria de l’educació on el joc (ludus) esdevenia la millor manera d’aprendre. Tot i això, als centres educatius el joc acostuma a anar perdent protagonisme a mesura que els infants creixen fins a arribar a ser vist com una pèrdua de temps.
Conscients de no estar inventant res de nou, durant la darrera dècada i probablement condicionat per la invasió del videojoc a partir de finals del segle passat, ha rebrotat l’interès per aprofitar el poder pedagògic del joc. Aquesta vegada amb el nom: Aprenentatge Basat en Jocs. L’ABJ (el seu acrònim), utilitza el joc com a recurs didàctic. En aquesta metodologia, el docent escull, modifica o crea un joc per treballar uns continguts específics amb els alumnes. Seria com una mena d’alternativa complementària al llibre de text en què, a més del contingut, s’exerceixen altres competències derivades de la interacció amb el joc i/o amb altres jugadors. Pot usar des de jocs senzills que reforcen les habilitats i els coneixements bàsics fins a jocs de simulació complexos que permeten als estudiants explorar conceptes i escenaris del món real en un entorn segur i controlat.
Els jocs ofereixen un entorn interactiu i atractiu que anima els estudiants a participar activament en el procés d’aprenentatge. També proporcionen retroalimentació immediata als jugadors a través de les normes i els companys de joc; fet que ajuda els estudiants a reflexionar sobre el seu aprenentatge per fer els ajustaments necessaris per millorar el seu rendiment; fet que els ajuda a autoregular-se.
És l’ABJ un aprenentatge actiu?
Per descomptat. L’aprenentatge basat en el joc es pot definir com un aprenentatge actiu perquè requereix que l’alumne participi activament en el procés d’aprenentatge. De fet, n’és el protagonista. L’aprenentatge actiu és un enfocament de l’aprenentatge que implica l’alumne en el procés d’adquisició de coneixements i habilitats mitjançant una varietat d’activitats, com ara la resolució de problemes, la presa de decisions i el pensament crític. L’aprenentatge basat en jocs implica l’alumne en totes aquestes activitats, el que el converteix en una manera eficaç de promoure l’aprenentatge actiu. Quan els alumnes juguen, participen activament en el procés d’aprenentatge. Han de resoldre problemes, prendre decisions i pensar de manera crítica per avançar en el joc. Aquest compromís requereix que els estudiants s’impliquin activament en el procés d’aprenentatge, en lloc de rebre simplement la informació de manera passiva. En conseqüència, l’ABJ pot fomentar una comprensió més profunda de la matèria i desenvolupar habilitats que es poden transferir a altres àrees de la vida.
Per altra banda, i molt en consonància amb l’avaluació, els jocs proporcionen feedback immediat a l’alumnat, un altre segell distintiu de l’aprenentatge actiu. La retroalimentació és un component crític del procés d’aprenentatge perquè ajuda els estudiants a reflexionar sobre el seu rendiment, superar la por a l’error, identificar àrees de fortalesa i debilitat i fer ajustos per millorar els seus resultats d’aprenentatge, els permet ajustar el seu enfocament i fer millores en temps real.
I la gamificació, què?
Gamificació (o ludificació, tal com ens recomanen que s’hauria de dir), és probablement una de les paraules relacionades amb el tema més repetides però menys vinculades amb l’essència del joc. La més popular i la més desconeguda, per les seves virtuts però sobretot, per la seva complexitat. Aquesta estratègia pren elements del disseny de jocs, els ingredients bàsics, que extreu i aïlla per adaptar-los a un procés d’ensenyament i aprenentatge. Una gamificació aparenta un joc, però no ho és. Cal tenir present que la ludificació, inicialment, va ser desenvolupada des del món del màrqueting com una estratègia de fidelització de clients o estimulació productiva. Una bona ludificació hauria de tendir a desaparèixer, a esperonar l’esforç inicial que requereix un nou aprenentatge o un hàbit, però mai s’hauria de convertir en una constant basada en recompenses. Una bona ludificació ha de proporcionar l’espurna per encendre la motivació extrínseca que permeti a l’alumnat tenir èxit, aprendre i així, apel·lar al que realment volem, la motivació intrínseca generada quan descobreixes que realment ho has aconseguit fer. Una ludificació deficient o mal implementada tendeix al conductisme i això és una amenaça dins de qualsevol procés d’ensenyament i aprenentatge.
Fins aquí aquest exercici amb la voluntat d’aclarir alguns conceptes realitzats amb el suport d’altres especialistes en la matèria com l’Oriol Ripoll, en Jan Gonzalo i en Flavio Escribano. Espero que hagi estat útil. Gràcies per haver arribat fins aquí.
Per seguir-ne aprenent…
- ABJ: crear-ne una experiència pas a pas amb Oriol Ripoll
- El valor del Joc. Xerrada a càrrec de Jan Gonzalo
- Videojuegos y gamificación. Entrevista a Flavio Escribano