Vaig escriure aquest article per encàrrec de l’empresa Cloudalia el novembre de l’any 2020, durant la pandèmia. La seva web ja no existeix.
Si ets docent, poder ja has estat confinat de nou amb el teu alumnat i has hagut de reprendre les misterioses classes virtuals. En cas afirmatiu, segurament ja t’has tornat a enfrontar a aquella videoconferència que et mostra una graella on, en teoria hi ha els i les alumnes que han pogut connectar-se. Per desgràcia, sabem que hi ha absentistes telemàtics intencionats i altres que no es connecten perquè no tenen els mitjans per fer-ho. Dels que es connecten, algunes cares somriuen, badallen o miren quelcom que no sabràs mai; però també en tenim diversos, amb la càmera desactivada, dels qui acabem dubtant si encara hi són.
Ara sí, després de l’experiència del primer confinament, els demanem que activin les càmeres, que l’escola ho ha decidit, que ha estat una decisió de claustre, que és qüestió de respecte. Però la veritat és que tenen bones excuses per no fer-ho. De fet, són les mateixes que poder ja heu utilitzat vosaltres durant alguna reunió o formació telemàtica: “Em sap greu, però la connectivitat no és gaire bona, apago la càmera per escoltar-vos millor.” o “No sé què passa avui, però el wifi no funciona bé”.
T’has trobat en alguna d’aquestes situacions? Has arribat a mentir? Ja que estaves davant l’ordinador, has aprofitat per fer alguna altra cosa? Probablement, tenies molta feina a fer, probablement el que t’estaven intentant explicar, ja ho sabies, o no venia al cas, o senzillament no tenia cap valor per tu, o era avorrit, molt avorrit…
Has pensat que poder per algun d’aquests mateixos motius, l’alumnat també desconnecta la càmera?